Ruta total per la vall de Núria, per Fontalba i el camí vell

La ruta comença com sempre a Girona, punt de partida de les rutes, amb el cotxe arribarem fins a  la comarca del Ripollès, creuant concretament dues comarques, el Pla de l’Estany i La Garrotxa i a través del túnel de capsacosta, arribarem al Ripollès. Hem d’arribar a creuar la seva capital i enfilar la vall de Ribes, i fins a Queralbs punt d’inici del magnífic cremallera. Nosaltres però optarem per aventurar-nos a fer la pista en força bon estat que porta fins a Fontalba lloc on neixen les aigües del Freser, i punt on iniciarem la ruta, just després dels 11 km de la pista.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’itinerari que durem a terme es circular en part, ja que partim de l’aparcament de Fontalba i baixem al santuari, retornant després pel camí vell proper al cremallera, que ens porta a Queralbs, així podem admirar dos grans espais molt diferenciats de la vall de Núria; per dur a terme aquesta ruta tenim dues opcions:

-          Pujar en cotxe a Fontalba i baixar al Santuari, per el retorn algun component del grup caldrà que s’aventuri a recular tot anant a buscar el vehicle a dalt a Fontalba i la resta poder baixar per el camí vell.

-          L’altre opció per poder fer la ruta tot junts, seria accedir fins a Queralbs amb dos vehicles, i deixar-ne un o bé al poble, o bé al petit aparcament després del revolt de la corba en direcció a Fontalba, on encara és carretera enquitranada. Això ens permet pujar em el segon vehicle fins a dalt i després fer la tornada per el camí vell, tot arribant al lloc on em deixat el primer vehicle; i poder pujar a buscar de nou l’altre cotxe a Fontalba.

[Arribats aquí algú es pot preguntar: un cop fem la volta i som a Queralbs no podríem recular la pista a peu per recuperar el cotxe a Fontalba? Realment podríem considerar que es una bogeria refer els 11 km de pista, ara bé hi ha opcions de contractar alguna empresa que ens permeti deixar el cotxe a Queralbs]

-          La tercera opció seria fer el camí vell de pujada el més proper al riu i de baixada el segon tram, però aquesta possibilitat no la explicarem en la ruta.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 

Desenvolupament de la Ruta

11h. Sortida del aparcament de Fontalba

Zona d'inici de la ruta, poca vegetació i al fons Fontalba

      - És essencial un mapa de la zona, possiblament el de l’Alpina és com sempre el millor, i en molts casos l’únic. Com també bon calçat, aigua i alguna cosa per picar com a minim, tot sabent que a Núria trobarem de tot, cal destecar que força car.

Començem  la ruta per el camí que podem trobar més a la falda de la muntanya, podem destecar que és un camí suau que te tendencia a la baixada el primer tram, un cop hem superat la font d’alba, d’aquí el nom del lloc on ens trobem al peu del Puigmal. Desde aquí anem seguint algunes de les indicacions a base de marques grogues i algunes fites, cal remarcar que el camí es suau i força simple amb espais de bosc molt agradables i amb vistes immillorables de Núria. Per veure per primer cop el santuari desde una alçada considerable cal caminar uns 60 minuts, just abans d’empendre el descens més directe, tindrem les millors vistes; i desde aquell punt ens quederan poc més de 30 minuts de descens, amb molta pendent (que per això sempre recomanem fer de baixada, que tot i que pot ser molesta per les puntes dels peus, realment es menys feixuga que la costeruda pujada en cas de fer la ruta al inrevés)

Panoramica general de la vall, durant el descens des de Fontalba

12.30h Arribada a la creu davant del estany de Núria.

Sant Gil, La verge, l'olla, el cremallera i l'estany; simbols

Despres de visitar totes les dependencies del complex de la vall de Núria:

•  L’ermita de Sant Gil i el diporama de la seva part dreta.
•  Les botigues de souvenirs a un preu elevat podem comprar records Ex: imant o cleuer 4- 5€, DvD 12 o20€…
•  L’espai del cremallera, molt curiós amb dades de tots els cremalleres del món com el de la Jungfrau a Suïssa (pel qual podem tenir un 50% de descompte si comprem un bitllet del cremallera de Núria, ja que estan agermanats)
• L’espai natural de l’entorn del estany.
• I sense dubte el Santuari, amb el cambril de la Verge romànica, i sobretot l’Olla on podem col·locar dins i quedar embarassats/des, es típic fer-ho en el cas dels homes també es creu que marxa el mal de cap per sempre.

Calcularem 1 hora llarga per veure tot l’entorn que em explicat. I després de dinar, recomanablement de pícnic amb entrepans, emprendrem la baixada  cap a les 14:30h

CAMÍ VELL, el retorn

La cua de Cavall

14.30h (0min) Iniciem la baixada pel camí vell. Tot molt ben senyalitzat amb Gr 11(blanc i vermell)

El descens és constant i suau, tot i que el principi trobem una part més planera que ens permet captar algunes imatges encisadores del cremallera, s’inicia des de la creu d'en Riba i va paral·lelament a la via fins que la creuem per un pas inferior.

15.15h (45min) aquest punt es potser dels més característics del camí vell que recorre la vall, ens trobem davant la cua de cavall una cascada molt bonica, que cau com la cua d’un cavall i a la esquerra la balma de sant Pere un petit refugi en cas de pluja.

15.35h (1h-1.05h) arribats aquí podem admirar el salt del sastre, de font alba a la nostra dreta en descens que transporta les aigües fins la part baixa de la vall, d’aquí iniciem la part en ziga-zaga amb més pendent del recorregut són les marrades del salt del sastre.

16h (1.30h) El pont vell del cremal que creua les aigües del riu de la vall ens permet captar alguna fotografia de postal i descansar una mica per enfrontar la part final del descens, a partit d’aquest punt abandonem la part esquerra per retornar a la part dreta de les aigües que de cop descendiran molt ràpidament, aquest punt el paisatge més feréstec canvia totalment i la estreta vall s’obre.

16.30 (2h)  al cap de dues hores de descens arribem al trencall de Queralbs després de creuar la Ruïra, una gran masi i una font, cal destacar que aquest punt creuem la pista en direcció a Fontalba i com em dit pot ser un bon punt per deixar un dels vehicles. Sinó el camí amb poc més de 15 minuts (malgrat les indicacions que marquen uns 30') arribaríem a Queralbs.

• A Queralbs podem admirar una de les joies de l’arquitectura romànica del Pirineu Català i del Ripollès, L’església parroquial amb la magnifica galeria porticada d’entrada, una de les poques que han arribat avui totalment conservades, a l’interior frescos barrocs a l’absis i sobretot una reproducció de l’ara d’altar que es conserva al Mnac.

Esglèsia parroquial de Queralbs, una joia romànica

Cal destecar que es una ruta de certa llargada però és assequible per tothom, inclòs nens, ja que el llarg del camí hi ha zones de descans, i la major part de tot es de baixada, en el cas de cansar-se pujant sempre es pot baixar em cremellera, i si no s'opta per la ruta circular seria més recomenable pujar amb el cremallera.

Us convidem a fer aquesta genial ruta per la vall de Núria, una vall cinc estrelles!

4 Raons per fer la ruta

• La vista del camí de Fontalba
• La visita a Queralbs
• L'històric cremallera que ens segueix pel camí
• La merevellosa comunió de Sant Gil, el santuari i l'estany.

Font de Querol - Gorgs de la Cabana - Font de Querol

La ruta s'inicia a l'area de la font de Querol, que trobem al camí de Campdevanól cap a Gòmbren, aproximadament trobem el trencall que ens porta a la zona d'aparcament al mateix instant abans de veure el camping Pirinec.

La ruta comença a la mateix zona del aparcament, precisament veiem la gran esplanada amb taules de pícnic i també diverses barbacoes, seguim a través del camp fins a la font de Querol, estem seguint el cami marcat em marques de color blanc i verd, color que no haurem de deixar.

Seguim uns quants metres de pujada que ens porten a les parets i les feixes de la Mosquera, un cop superem la zona enfangada de la font de la Mosquera.

Pocs metres més avall trobem el primer gorg, conegut com Gorg de la Cabana, és el primer dels 7 que trobarem , i destaca sobretot perque ens trobem a la part superior del magnific gorg. Aquí portem uns 30 minuts de camí, seguirem uns quants metres més per la part superior esquerra del torrent i axí arribem a un petit prat que podem veure el rètol que ens indica el segon gorg del torrent, anomenat gorg de la Tosca, val la pena apropar-nos a la base del gorg ja que forma un entorn de gran bellesa.

Seguim ascendin per la part esquerra del riu una bona estona i podem contamplar un altre dels gorgs que és molt curiós perquè realment forma una gran olla, d'aquí el nom el gorg de l'Olla, contigü a ell trobem el gorg de la Bauma, que forma una cavitat al seu costat és sens dubte preciós contemplar-lo desde el seu peu, aquí portem 1 hora de camí

El pròxim gorg que podem admirar és sens dubte el més reduit de tot el recorregut, és conegut com a gorg del forat , seguint el camí ara creuem el torrent per sobre unes petites predres que ens permeten el pas. Arribem al petit gorg del Colomer, que és ara a la nostra esquerra, és un lloc perfecte per descansar, però encara ens queda el millor dels gorgs que forma un sal de uns 10 metres, i arribem ascendint per la dreta del torrent, admirem el magnífic gorg del Colomer, el més bonic de la ruta lloc perfecte per recuperar una mica les forces i fer precioses fotografies del torrent.

Portem una hora i mitja de camí comptant les parades per veure els gorgs.

Un cop em descansat al peu del últim gorg, descendim uns quants metres per el torrent i el creuem, per pujar ara per la zona de la banda dreta del riu en la direcció del corrent de l'aigua, i de cop seguim pujant fins el primer mirador cap a la serra de Montgrony, i despres podem seguir fins el collet d'en Daguí, on arribem al punt més elevat sense dificultat i de cop entrem a la vall del Bussacs, mas que al cap d'una baixada podem veure a la dreta i contemplar desde un mirador. Pocs metres despres de passar el domini del mas Bussacs (2 hores - 2.15h) , on contemplem animals típics del Ripollés, entrem en una zona del bosc on hi ha una baixada molt pronunciada i ens plantem al costat de l'avallaneda una zona preciosa, on contamplem una zona molt boscosa que era una antiga plantació d'avallaners. Al final del trajecte ens va sorprendre un cadaver en descomposició d'un xai, que era força desagradable, que fou l'anectoda final, en una ruta preciosa. Que acaba de cop de nou a la font de Querol amb unes 3.30-4 hores de camí .

La tarda, l'aprofitem per arribar al poble del Ripollés, amb una estrella michelin, Gòmbren, on pujem al santuari de Montgrony amb el vehicle, i aprofitem accedir per l'escalinata a la ésglesia de Sant Pere de Montgrony a dalt del cingle, tot demanant la clau al bar.

Per convencer a fer la ruta:

- Destaca sobretot el paseig pels gorgs del torrent de la Cabana.

- La zona de pícnic, és perfecte.

En general és una ruta perfecte per dur a terme amb nens, i disfrutar dels gorgs i de les zones de descans.

Valoració General de la ruta ****

Sant Privat d'en Bas - Salt de Sallent - Sant privat d'en Bas ( 1 dia )

La ruta circular fins el Salt de Sallent de Bas, la dividirem en dues parts; fins la base del salt es accesible per tothom fins i tot per families em nens, en canvi el segon tram de dura pujada és de més dificultat tot i que em precaució també és pot acabar completan:

PRIMER TRAM :

- La ruta comença a la zona de pícnic que hi ha al últim punt de la vall del sallent, on hi ha una zona d'aparcament per a vehicles, iniciem el camí per la pista que es a la part superior a la zona de pícnic, seguint en direcció al rierol que ens va seguint pel nostre costat dret. La pista supera un trencall on podem veure una indicació camí del salt. Arribem a un punt al cap d'uns 10 minuts on la pista s'acaba i és un camí que no deixarem en cap moment fins arribar al peu del salt.

- Superant uns quants rierols i boscos de freixes i faigs, que ens permeten accedir al cap d'uns 30 minuts a la base del Salt de Sallent, un dels més bonics de la vall d'en Bas i de tota la Garrotxa. Més de 80 metres de salt d'aigua que és precipiten al buit. Un cop arribem a la part dreta del salt just despres de atravessar la part inferior, es el cami de les escales, que ens permetra accedir a la part superior del balcó format pel Salt i els cingles.

SEGON TRAM:

- El camí es força de pujada, ja que s'han de salvar uns 100 metres de desnivell, i despres de superar un parell de zones on s'hi han acondicionat unes cordes per facilitar un ascenció que si hi ha aigua dels torrents pot ocasionar algun problema, peró tot i així és accesible amb certa facilitat, fins al final; superant un balcó que fa de mirador natural del magnific salt que ens queda a l'esquena en l'ascenció. Un cop a la part superior del cingle, arribem al llit superior del rierol del Sallent, que avoca les aigües avall del cingle, és un lloc perfecte que ens permet agafar forçes per seguir, fins aquest punt portem poc més d'una hora i mitja de camí. Podem seguir fins al mirador que hi ha de nou a la banda esquerra del salt vist des de la vall. És un lloc perfecte per fer unes quantes fotografies del magnific salt d'aigua, amb tota la vista del cingle. Ara seguirem el camí de mules per la banda dreta de salt si el mirem des de la vall però si el mirem des de la nostra posició ara el deixarem de veure en tot moment i restarà a la nostra banda esquerra.

- Seguim el camí cap al Puigsacalm peró en un punt determinat prenem el corriol que comença a baixar a la banda esquerra en direcció a la vall del sallent just a la zona de l'area de pícnic. Despres d'una estona superem un rierol i pasem per unes quantes zones molt boscoses on destaca sobre nostre en una corba del camí la figura imponent del indi que ens vigilarà fins al final del camí, aquí es calculen unes 3 hores gairabé amb un descans ja sumat. Per últim el camí acaba per un tall de pista que deixem a un revolt amb un descens rapid a la zona d'inici del recorregut.

- Podem aprofitar la tarda que resta per visitar la plaça de la petia població de la Sant Privat d'en Bas, on destaca l'esglesia. Despres destaca la població del Mallol on també ens podem aturar a visitar el turó, vila medieval de la vall.

La ruta en definitva és perfecta i accesible per a tothom amb prudencia tot vigilant les altures que poden ser considerables sobretot en "el cami de les escales" durant la pujada.

Per convencer a dur a terme la ruta :

• Salt de Sallent, perfecte vista desde el peu de salt, del mirador de les escales i sobretot desde el prat superior a la seva banda esquerra, on hi ha la millor vista.


• Zones de descans perfectes, al principi de la ruta i el final pel fet de ser circular


• El camí de baixada deixa entreveure el cami de mules antic, tot contemplant la roca de l'indi.

La ruta és perfecte dur-la a terme despres d'unes pluges forsa abundants, ja que el salt portarà molta aigua, i la ruta és molt agradable.

Valoració general ****

Oix- Sant Miquel d'Hortmoier- Santa Maria d'escales- Oix (1 dia)

Sortirem a les 10.30 desde el primer pla un km despres de deixar la carretera d'Oix a Beget, últim lloc acesible amb un cotxe turisme. Amb un bon mapa de l'editorial alpina , començem a caminar em direcció paral·lela al riu el cual creuarem de seguida, i en una altre ocasió fins a superar un gorg, amb un pont del cual destaca, un forat a la part central; un cop suparem el pont continuarem per la pista, on podrem veure el trencall del corriol que porta cap a Escales, pero nosaltres seguim camí d'Hortmoier, una vall la qual es recomana accediri-hi al matí ja que el sol ens acompanyara una llarga estona. Són les 11h i continuem la pista que s'enfila al costat de la riera de Beget tot passant a escasos metres del congost que forma el grau d'Escales i la carena del Ferran, tot seguit trobarem una certa esplanada amb un grup nombros d'arbres a la nostra dreta que ens indica l'entrada a la vall d'Hormoier, i podem veure el trencall que porta cap a Talaixà ( el poble d'en Rodri, únic habitant durant molts anys), un cop deixat enrrera el trencall que travesa la riera per la palanca del samsó seguirem en direcció Sant Miquel d'Hortmoier,pel camí pasem prop d'un petit lloc de descans perfecte per fer una parada pero seguim en direcció a la masia de la vall que es veu des de la banda esquerra de la riera, la cual travasarem per un pas sobre el riu en unes pedres, per última través d'una tanca que vorejem i un camp, seguim fins a la masia i seguint una pista a mà esquerra de la mateixa, arribant per l'absis a la petita esglèsia de Sant Miquel d'Hormoier , un templet amb campanar d'espadanya que domina un camp molt ampli on recuparem forçes. Són les 12 h. ens arribem a través d'un corriol fins un segon gran pla on dominen els dos grans roures del rei, uns arbres que diuen ser mil·lenaris però foren plantats a finals del anys 1400, i avui en dia s'en poden admirar dos, (un dels cuals fou recenment destruit per un llamp) el primer del cual nosaltres quatre arribavem just a abraçar, en canvi el segon és un xic més petit però igual d'espectacular, realment sòn una de les joies del parc de l'Alta Garrotxa. Seguim despres en direcció a la riera, i retrocedim uns quans km fins l'entrada de la vall, on trobem algun lloc per poder dinar i descansar de nou una estona a la tarda ens espera el camí d'Escales. Un cop arribem de nou al pont trencat podem veure el rètol, que ens marca el camí d'escales, que cal agafar uns metres més avall tot seguit a la dreta, tot atravessant el riu, i ens permet fer uns km de camí molt bonics pel costat dret de la de la riera d'Oix generalment sense aigua, tot seguit pasarem per la Tuta d'Escales una cavitat a la nostre dreta, d'uns 10 metres de fondaria, tot seguit em de atravessar la riera , per una zona ample, i de forma totalment recte, on es veu el camí que te una petita ascensió fins arribar despres de pocs metres a la esglesia de Santa Maria d'Escales, que ens sorpren enmig d'una magnifca situació entre molta vegatació i amb un bon estat de conservació, fins i tot la part superior de la qual és un refugi lliure, ideal per passar una nit. Deixant enrrera la galilea de l'esglesia, per la dreta seguint per una passera vertiginosa, fins a la font que sol estar força mancada d'aigua. Uns metres més avall arribarem al peu de la riera d'Oix, i de cara enfilem molt fortament a uns camps que ens porten a una esplanada, cruïlla de camins cap a Santa Barbara de Pruneres. Seguirem el camí més proper en direcció a la riera ara per la seva esquerra fins al mateix punt del pont trencat refent gran part del camí per davant la tuta, a les 17 hores tornem a ser el punt on haviem estacionat el cotxe, i despres de descansar ens arribem a la vila d'Oix on veurem l'esglèsia parroquial i el Pont romà que realment és romanic i molt bonic.

Per convencer fer la ruta:

• Els exemples màgnifics del ròmanic rural de l'alta Garrotxa, on destaca l'esgelsia d'Hortmoier i la d' Escales.


• Els meravellosos roures del rei, sens dubte és l'atrectiu més gran de la ruta.


• El paisatge en general a la vall d'Hortmoier és preciós.

Sens dubte la ruta és adaptada a les families amb nens, i cal destacar-la com una de les millors de l'Alta Garrotxa, ja que la tranquil·litat és infinitament superior que a Sadernes-S.Aniol d'Aguja per exemple i la bellesa és similar.

Valoració general ****