Nova temporada de tardor, em un nou objectiu : Visitarem obres romàniques que tenim aprop de casa pero que al mateix moment són desconeguts per nosaltres; El romànic ocult Coneixerem una portalada imponent del Vallespir, unes pintures peculiars de la plana de l'Empordà, una petita esglèsia al cor del cadí, un gran conjunt monacal sota els cingles de Tavertet... entre d'altres petites joies amagades que avui encara es conserven en l'oblit!

Font de Querol - Gorgs de la Cabana - Font de Querol

La ruta s'inicia a l'area de la font de Querol, que trobem al camí de Campdevanól cap a Gòmbren, aproximadament trobem el trencall que ens porta a la zona d'aparcament al mateix instant abans de veure el camping Pirinec.

La ruta comença a la mateix zona del aparcament, precisament veiem la gran esplanada amb taules de pícnic i també diverses barbacoes, seguim a través del camp fins a la font de Querol, estem seguint el cami marcat em marques de color blanc i verd, color que no haurem de deixar.

Seguim uns quants metres de pujada que ens porten a les parets i les feixes de la Mosquera, un cop superem la zona enfangada de la font de la Mosquera.

Pocs metres més avall trobem el primer gorg, conegut com Gorg de la Cabana, és el primer dels 7 que trobarem , i destaca sobretot perque ens trobem a la part superior del magnific gorg. Aquí portem uns 30 minuts de camí, seguirem uns quants metres més per la part superior esquerra del torrent i axí arribem a un petit prat que podem veure el rètol que ens indica el segon gorg del torrent, anomenat gorg de la Tosca, val la pena apropar-nos a la base del gorg ja que forma un entorn de gran bellesa.

Seguim ascendin per la part esquerra del riu una bona estona i podem contamplar un altre dels gorgs que és molt curiós perquè realment forma una gran olla, d'aquí el nom el gorg de l'Olla, contigü a ell trobem el gorg de la Bauma, que forma una cavitat al seu costat és sens dubte preciós contemplar-lo desde el seu peu, aquí portem 1 hora de camí

El pròxim gorg que podem admirar és sens dubte el més reduit de tot el recorregut, és conegut com a gorg del forat , seguint el camí ara creuem el torrent per sobre unes petites predres que ens permeten el pas. Arribem al petit gorg del Colomer, que és ara a la nostra esquerra, és un lloc perfecte per descansar, però encara ens queda el millor dels gorgs que forma un sal de uns 10 metres, i arribem ascendint per la dreta del torrent, admirem el magnífic gorg del Colomer, el més bonic de la ruta lloc perfecte per recuperar una mica les forces i fer precioses fotografies del torrent.

Portem una hora i mitja de camí comptant les parades per veure els gorgs.

Un cop em descansat al peu del últim gorg, descendim uns quants metres per el torrent i el creuem, per pujar ara per la zona de la banda dreta del riu en la direcció del corrent de l'aigua, i de cop seguim pujant fins el primer mirador cap a la serra de Montgrony, i despres podem seguir fins el collet d'en Daguí, on arribem al punt més elevat sense dificultat i de cop entrem a la vall del Bussacs, mas que al cap d'una baixada podem veure a la dreta i contemplar desde un mirador. Pocs metres despres de passar el domini del mas Bussacs (2 hores - 2.15h) , on contemplem animals típics del Ripollés, entrem en una zona del bosc on hi ha una baixada molt pronunciada i ens plantem al costat de l'avallaneda una zona preciosa, on contamplem una zona molt boscosa que era una antiga plantació d'avallaners. Al final del trajecte ens va sorprendre un cadaver en descomposició d'un xai, que era força desagradable, que fou l'anectoda final, en una ruta preciosa. Que acaba de cop de nou a la font de Querol amb unes 3.30-4 hores de camí .

La tarda, l'aprofitem per arribar al poble del Ripollés, amb una estrella michelin, Gòmbren, on pujem al santuari de Montgrony amb el vehicle, i aprofitem accedir per l'escalinata a la ésglesia de Sant Pere de Montgrony a dalt del cingle, tot demanant la clau al bar.

Per convencer a fer la ruta:

- Destaca sobretot el paseig pels gorgs del torrent de la Cabana.

- La zona de pícnic, és perfecte.

En general és una ruta perfecte per dur a terme amb nens, i disfrutar dels gorgs i de les zones de descans.

Valoració General de la ruta ****

Sant Privat d'en Bas - Salt de Sallent - Sant privat d'en Bas ( 1 dia )

La ruta circular fins el Salt de Sallent de Bas, la dividirem en dues parts; fins la base del salt es accesible per tothom fins i tot per families em nens, en canvi el segon tram de dura pujada és de més dificultat tot i que em precaució també és pot acabar completan:

PRIMER TRAM :

- La ruta comença a la zona de pícnic que hi ha al últim punt de la vall del sallent, on hi ha una zona d'aparcament per a vehicles, iniciem el camí per la pista que es a la part superior a la zona de pícnic, seguint en direcció al rierol que ens va seguint pel nostre costat dret. La pista supera un trencall on podem veure una indicació camí del salt. Arribem a un punt al cap d'uns 10 minuts on la pista s'acaba i és un camí que no deixarem en cap moment fins arribar al peu del salt.

- Superant uns quants rierols i boscos de freixes i faigs, que ens permeten accedir al cap d'uns 30 minuts a la base del Salt de Sallent, un dels més bonics de la vall d'en Bas i de tota la Garrotxa. Més de 80 metres de salt d'aigua que és precipiten al buit. Un cop arribem a la part dreta del salt just despres de atravessar la part inferior, es el cami de les escales, que ens permetra accedir a la part superior del balcó format pel Salt i els cingles.

SEGON TRAM:

- El camí es força de pujada, ja que s'han de salvar uns 100 metres de desnivell, i despres de superar un parell de zones on s'hi han acondicionat unes cordes per facilitar un ascenció que si hi ha aigua dels torrents pot ocasionar algun problema, peró tot i així és accesible amb certa facilitat, fins al final; superant un balcó que fa de mirador natural del magnific salt que ens queda a l'esquena en l'ascenció. Un cop a la part superior del cingle, arribem al llit superior del rierol del Sallent, que avoca les aigües avall del cingle, és un lloc perfecte que ens permet agafar forçes per seguir, fins aquest punt portem poc més d'una hora i mitja de camí. Podem seguir fins al mirador que hi ha de nou a la banda esquerra del salt vist des de la vall. És un lloc perfecte per fer unes quantes fotografies del magnific salt d'aigua, amb tota la vista del cingle. Ara seguirem el camí de mules per la banda dreta de salt si el mirem des de la vall però si el mirem des de la nostra posició ara el deixarem de veure en tot moment i restarà a la nostra banda esquerra.

- Seguim el camí cap al Puigsacalm peró en un punt determinat prenem el corriol que comença a baixar a la banda esquerra en direcció a la vall del sallent just a la zona de l'area de pícnic. Despres d'una estona superem un rierol i pasem per unes quantes zones molt boscoses on destaca sobre nostre en una corba del camí la figura imponent del indi que ens vigilarà fins al final del camí, aquí es calculen unes 3 hores gairabé amb un descans ja sumat. Per últim el camí acaba per un tall de pista que deixem a un revolt amb un descens rapid a la zona d'inici del recorregut.

- Podem aprofitar la tarda que resta per visitar la plaça de la petia població de la Sant Privat d'en Bas, on destaca l'esglesia. Despres destaca la població del Mallol on també ens podem aturar a visitar el turó, vila medieval de la vall.

La ruta en definitva és perfecta i accesible per a tothom amb prudencia tot vigilant les altures que poden ser considerables sobretot en "el cami de les escales" durant la pujada.

Per convencer a dur a terme la ruta :

• Salt de Sallent, perfecte vista desde el peu de salt, del mirador de les escales i sobretot desde el prat superior a la seva banda esquerra, on hi ha la millor vista.


• Zones de descans perfectes, al principi de la ruta i el final pel fet de ser circular


• El camí de baixada deixa entreveure el cami de mules antic, tot contemplant la roca de l'indi.

La ruta és perfecte dur-la a terme despres d'unes pluges forsa abundants, ja que el salt portarà molta aigua, i la ruta és molt agradable.

Valoració general ****

Oix- Sant Miquel d'Hortmoier- Santa Maria d'escales- Oix (1 dia)

Sortirem a les 10.30 desde el primer pla un km despres de deixar la carretera d'Oix a Beget, últim lloc acesible amb un cotxe turisme. Amb un bon mapa de l'editorial alpina , començem a caminar em direcció paral·lela al riu el cual creuarem de seguida, i en una altre ocasió fins a superar un gorg, amb un pont del cual destaca, un forat a la part central; un cop suparem el pont continuarem per la pista, on podrem veure el trencall del corriol que porta cap a Escales, pero nosaltres seguim camí d'Hortmoier, una vall la qual es recomana accediri-hi al matí ja que el sol ens acompanyara una llarga estona. Són les 11h i continuem la pista que s'enfila al costat de la riera de Beget tot passant a escasos metres del congost que forma el grau d'Escales i la carena del Ferran, tot seguit trobarem una certa esplanada amb un grup nombros d'arbres a la nostra dreta que ens indica l'entrada a la vall d'Hormoier, i podem veure el trencall que porta cap a Talaixà ( el poble d'en Rodri, únic habitant durant molts anys), un cop deixat enrrera el trencall que travesa la riera per la palanca del samsó seguirem en direcció Sant Miquel d'Hortmoier,pel camí pasem prop d'un petit lloc de descans perfecte per fer una parada pero seguim en direcció a la masia de la vall que es veu des de la banda esquerra de la riera, la cual travasarem per un pas sobre el riu en unes pedres, per última través d'una tanca que vorejem i un camp, seguim fins a la masia i seguint una pista a mà esquerra de la mateixa, arribant per l'absis a la petita esglèsia de Sant Miquel d'Hormoier , un templet amb campanar d'espadanya que domina un camp molt ampli on recuparem forçes. Són les 12 h. ens arribem a través d'un corriol fins un segon gran pla on dominen els dos grans roures del rei, uns arbres que diuen ser mil·lenaris però foren plantats a finals del anys 1400, i avui en dia s'en poden admirar dos, (un dels cuals fou recenment destruit per un llamp) el primer del cual nosaltres quatre arribavem just a abraçar, en canvi el segon és un xic més petit però igual d'espectacular, realment sòn una de les joies del parc de l'Alta Garrotxa. Seguim despres en direcció a la riera, i retrocedim uns quans km fins l'entrada de la vall, on trobem algun lloc per poder dinar i descansar de nou una estona a la tarda ens espera el camí d'Escales. Un cop arribem de nou al pont trencat podem veure el rètol, que ens marca el camí d'escales, que cal agafar uns metres més avall tot seguit a la dreta, tot atravessant el riu, i ens permet fer uns km de camí molt bonics pel costat dret de la de la riera d'Oix generalment sense aigua, tot seguit pasarem per la Tuta d'Escales una cavitat a la nostre dreta, d'uns 10 metres de fondaria, tot seguit em de atravessar la riera , per una zona ample, i de forma totalment recte, on es veu el camí que te una petita ascensió fins arribar despres de pocs metres a la esglesia de Santa Maria d'Escales, que ens sorpren enmig d'una magnifca situació entre molta vegatació i amb un bon estat de conservació, fins i tot la part superior de la qual és un refugi lliure, ideal per passar una nit. Deixant enrrera la galilea de l'esglesia, per la dreta seguint per una passera vertiginosa, fins a la font que sol estar força mancada d'aigua. Uns metres més avall arribarem al peu de la riera d'Oix, i de cara enfilem molt fortament a uns camps que ens porten a una esplanada, cruïlla de camins cap a Santa Barbara de Pruneres. Seguirem el camí més proper en direcció a la riera ara per la seva esquerra fins al mateix punt del pont trencat refent gran part del camí per davant la tuta, a les 17 hores tornem a ser el punt on haviem estacionat el cotxe, i despres de descansar ens arribem a la vila d'Oix on veurem l'esglèsia parroquial i el Pont romà que realment és romanic i molt bonic.

Per convencer fer la ruta:

• Els exemples màgnifics del ròmanic rural de l'alta Garrotxa, on destaca l'esgelsia d'Hortmoier i la d' Escales.


• Els meravellosos roures del rei, sens dubte és l'atrectiu més gran de la ruta.


• El paisatge en general a la vall d'Hortmoier és preciós.

Sens dubte la ruta és adaptada a les families amb nens, i cal destacar-la com una de les millors de l'Alta Garrotxa, ja que la tranquil·litat és infinitament superior que a Sadernes-S.Aniol d'Aguja per exemple i la bellesa és similar.

Valoració general ****

Ruta a la vall d'hortmoier i santa maria d'escales

La ruta parteix de la població d'oix i ens permet visitar els roures del rei i l'esglesia de sant miquel a Hormoier i posteriorment la esglesia excepcional de santa maria d'escales. Molt aviat explicare la ruta sencera :)!